Benvinguts al blog d’en Pepet!
En Pepet és un follet que viu en el bosc de la vila de les meravelles.
Estava acostumat a jugar sol, no li agradaven gens els jocs on tenia que moure's gaire, evitava fer encàrrecs als seus pares al poble...Era conegut com el follet de ferro, pel poc que li agradava moure's. Però el destí és molt capritxós, i les fades també, i vet aquí que un dia...
Un bon dia, donant una volta pels voltants de la vila, va caure en un forat molt i molt profund, un forat que en el poble era conegut com , 'El forat de les fades'
En Pepet, al fons d'aquell forat, es va trobar a una petita fada, que al veure'l desorientat li digué:
-Hola Pepet, per poder tornar a casa hauràs de seguir els meus consells. En aquest lloc la imaginació és la millor aliada que trobaràs. Utilitza el teu cos, deixa't portar pel que trobaràs durant el viatge, i podràs tornar bes aviat a casa.
I sense dir res més, una porta va aparèixer en una de les parets, i en Pepet , encara bocabadat per tot el que estava succeint, entrà.
Un món paral·lel i fantasiós s'amagava en aquell fosc forat...
De cop i volta
començà a sonar una música.
En aquell moment s’acordà de les paraules de la
fada... i va començar a caminar al ritme de la música.. deixant-se portar com
ella li havia dit. Les melodies canviaven i ell s’adaptava a aquells canvis
moment el seu cos al ritme de les cançons.
Quan s’en va adonar, el camí havia acabat,
i havia de travessar un pont que estava construït amb números. De cop i volta,
la musicà deixà de sonar... i una sèrie de números començaren a aparèixer pel
terra del pont... un 3, un 4, un 5...
En Pepet no entenia que significaven i
la fada aparegué i li digué:
-Recorda
Pepet, utilitza el teu cos, les parts que el formen, les teves extremitats...
I en Pepet provà. Quan apareixia el 2 tan
sols tocant el terra amb els peus el dos desapareixia i li permetia avançar.
Quan apareixia el 3 havia de tocar-hi també amb alguna mà... d'aquesta forma
podia avançar en el seu camí i anà fent desaparèixer els números fins el 9, el
que es trobava en el final del pont.
Al passar el pont, un gran mirall va aparèixer davant seu, i el mirall li digué:
En Pepet, que s'ho estava passant d'allò més bé, ràpidament va començar a fer carotes, de felicitat, enuig, tristesa...
Uns minuts més tard, el mirall desaparegué i en Pepet continuà el viatge.
De sobte, una gran caixa caigué del cel, i en Pepet es trobà tancat dins d'ella.
Aquesta capsa s'anava fent petita, i el Pepet havia de fer força per intenta escapar d'ella, intentar trencar-la per poder sortir... i després de molta força, la caixa es trencà i desaparegué.
Després de tot el que en Pepet es va trobar durant el seu camí, es sentia tan content de haver-ho aconseguit tot sol, que començar a corre, a saltar, a ballar i a jugar amb tot allò que trobava al seu entorn. Notava com els seus músculs es tensaven i destensaven, com podia controlar i dominar aquelles sensacions.
Finalment, estava tant i tant cansat, que va decidir tumbar-se sota un gran arbre. Allí notà com un petit animalet li pujava pels peus, seguia per les cames, s'aturava sobre el seu ventre, i seguia pujant i pujant fins arribar al cap. Però ell es notava molt cansat, no obria els ulls i estava tan relaxat que es va quedar totalment dormit.
Continuarà....
REPRESENTEM NOSALTRES UN CONTE!
Després de llegir la història d'en Pepet, ens han entrat ganes de representar un conte.
Utilitzant el material del que es disposi, representarem un dels contes que el mestre ens ofereixi.
Recordeu que en Pepet no utilitzava gaire el seu cos per jugar, per moure's, per divertir-se..., així que nosaltres haurem d'intentar expressar tot allò que el conte expliqui utilitzant el cos.
ESTEU PREPARATS??? SOM-HI!!
Què es treballa en aquesta sessió?
Aquesta sessió estaria dirigida a alumnes de primària, depenent com es dirigeixi i el nivell de dificultat podrem adaptar-la per alumnes de cicle inicial, mitjà o superior.
L'expressió corporal és un llenguatge que s'ha de treballar durant l'escolaritat dels nostres alumnes.
Aquest llenguatge ens permet expressar sensacions, sentiments, emocions, opinions... utilitzant el propi cos com a principal instrument de comunicació.
Es treballa principalment en educació física, tot i que les connexions amb altres àrees sempre és més enriquidor. Utilitzar les danses, les obres teatrals o la plàstica, en podrien ser uns grans recursos.
L'expressió corporal és un llenguatge que s'ha de treballar durant l'escolaritat dels nostres alumnes.
Aquest llenguatge ens permet expressar sensacions, sentiments, emocions, opinions... utilitzant el propi cos com a principal instrument de comunicació.
Es treballa principalment en educació física, tot i que les connexions amb altres àrees sempre és més enriquidor. Utilitzar les danses, les obres teatrals o la plàstica, en podrien ser uns grans recursos.
-Cicle inicial: Es treballarien els nombres, les parts del cos, el coneixement del propi cos, la imaginació, la creativitat. Amb els primers exercicis, la consciencia corporal i espaial, el coneixement de l'entorn, la distenció i la interacció amb els companys.
- Cicle mitjà: Augmentant la dificultat, podríem treballar operacions matemàtiques simples, seguir treballant el cos humà i les parts que el formen. Potenciant la imaginació i la creativitat, ja que a mesura que creixen aquestes habilitats van disminuint. Treballar l'expressió corporal, potenciant-la per sobre de la verbal, ja que aquesta última és la que més utilitzen al dia a dia.
- Cicle superior: En alumnes més grans, les finalitats varien La vergonya i el sentit del ridícul comencen a aparèixer, i això modifica totalment els resultats d'aquestes sessions. El mestre ha de tenir-ho present, i presentar les activitats adequades, modificant-ne l'ordre si en fos necessari, per anar eliminant aquests sentiments.
La creativitat i imaginació són capacitats que hi estan presents contínuament, i en formen un paper molt important.
Les operacions matemàtiques poden realitzar-se en grup, o parelles.
L'expressió corporal és un dels elements més importants que es treballaran, ja que aquestes sessions giren al voltant de l'expressió, el moviment, el propi cos, la interacció amb l'entorn i els companys...
Les aules de les nostres escoles són molt diverses, i els recursos dels que es disposen també. Per això el mestre que decideixi realitzar aquesta sessió amb els seus alumnes, sempre, haurà d'adaptar-la als interessos que els seus alumnes mostrin, al temps i espai del què disposi, o al moment del curs que es realitzi.
No hay comentarios:
Publicar un comentario